Un dels pulmons verds de districte de Sant Martí és el parc del Clot, fruit de el disseny en 1986 de Dani Freixes i Vicente Miranda, va formar part de la nova generació d'espais públics que va promocionar l'Ajuntament de Barcelona a la dècada dels 80, els primers de l'etapa democràtica.

El parc es va projectar sobre el solar de 4 hectàrees en el qual se situava l'estació de tren de Clot i els tallers de reparacions de l'ferrocarril. Els arquitectes van voler conservar part d'aquestes estructures integrant-les en el parc dotant-lo així d'una caràcter singular. Les restes constructives, murs, finestres, arcs i la xemeneia delimiten els seus tres espais diferenciats.

Objectius importants de el projecte van ser la cura de la llum i generar una complexitat de recorreguts que fes el parc més gran.

En aquest espai urbà trobem una zona ideal per als jocs de pilota, un bon lloc per a les revetlles i concerts, una grada per a 2.000 persones i un accident topogràfic que transforma el parc en un espai més ric i més complex.

Un parc pensat per a l'ús i gaudi de l'ciutadà, que fusiona elements arquitectònics de l'passat amb un entorn de modernitat.

Passejant, descobrirem una passarel·la elevada, un llac i diversos murs de l'antic taller de RENFE, amb una canalització a la part de dalt que vessa l'aigua formant una cascada.

Aquest parc, està pensat per al gaudi dels joves però sense oblidar a la gent gran, els quals poden fer ús de les pistes de petanca o, senzillament, disposar d'un lloc tranquil i naturalitzat per desconnectar.

El projecte va rebre el premi FAD d'Opinió.